Couchsurfing, toreros i Pretty Woman

Enmig de la meua dèria per conèixer llocs i cultures diferents i donada la situació econòmica típica i tòpica d’un/a estudiant, vaig decidir fer cas a allò que es diu de Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya, i vaig unir-me a un dels projectes més interessants que al meu parer han aparegut gràcies a Internet: CouchSurfing. A grans trets, CouchSurfing és una comunitat de persones que cedeixen altruistament el seu sofà i/o el seu temps als qui visiten la seua ciutat i d’altra banda accepten la generositat de la resta de couchsurfers per moure’s arreu del món. També hi podem trobar blogs, fòrums i d’altres eines de comunicació en línia amb què podem gaudir d’històries i experiències de viatgers arreu del món.

Així que em trobava una nit a casa menjant pa amb tomata (typical Catalan) i tortilla de patata (typical Spanish) amb els meus tres companys de pis i dos noies australianes que portaven sis mesos recorrent Europa de sofà en sofà (no em puc estar d’esmentar el pastís deliciós (typical Australian) que ens van fer elles la nit següent amb ingredients de La Boqueria (very beautiful!) i xocolate negre portat directament de Suïssa…). Aleshores un dels amfitrions va fer a les convidades una pregunta segurament tan simple com interessant: “Què us ve al cap quan penseu en Espanya?” (Pensar que tenien una idea concreta també i a part sobre Catalunya ja era un pèl massa agosarat). Elles van assentir amb el cap i amb un somriure tímid de reconeixement de la seua desconeixença van respondre: “Bullfights”.

Els tòpics no són negatius en la seua naturalesa: tòpic deriva del grec top(o) i es refereix a lloc comú. El problema és quan aquests es formen o deformen des d’una perspectiva llunyana a la seua realitat, es perceben com a la veritat i no com la generalització que són i/o acaben derivant en discriminació en torn un determinat grup social (les dones no sabem conduir; els jueus només estan interessats en els diners; els àrabs són bruts, fanàtics i perillosos). I si ens trobem amb tants tòpics en les distintes percepcions que tenim de la realitat, és evident que els productes culturals n’estaran farcits. Si aquests en fan un bon o un mal ús ho haurem d’analitzar en funció del producte en concret. I és que de vegades resulta fins i tot ofensiu el recurs al tòpic fàcil que trobem en alguns productes culturals. D’altres, però, aquest tòpic fàcil resulta un protagonista ideal per a determinats productes que, en clau d’humor, l’aprofiten ja sigui simplement com a entreteniment o, en alguns casos, com a crítica irònica a l’existència del mateix.